Dues setmanes després del sisme que va devastar un dels països més pobres del món, els haitians i haitianes intenten recuperar-se a marxes forçades de la catàstrofe. El lliurament de l’ajuda humanitària sembla normalitzar-se, a poc a poc.
Tot i que el terratrèmol a Haití ha desfermat una de les campanyes mundials d’ajuda humanitària més importants de la història, durant els dies posteriors al sisme, el caos en l’organització dels subministraments i l’atenció a les víctimes, han fet córrer rius de tinta entre la premsa internacional. A Port au Prince, la capital, ha estat especialment criticada l’actuació prepotent de les tropes nord-americanes, que en moltes ocasions no ha contribuït a complir els objectius immediats previstos.
A dia d’avui, segons ha declarat Edmond Mulet, el cap interí de la Missió d'Estabilització de l'ONU a Haití, és com si el país caribeny "hagués retrocedit cent anys". Sembla ser, però, que la seguretat als carrers i el lliurament de l’ajuda van millorant, sobretot pel que fa a la coordinació entre els moltíssims actors implicats.
La missió de l'ONU compta amb 3.500 militars i 2.000 policies que patrullen la capital i segons Mulet són efectius suficients per mantenir l'ordre. De fet, les tropes nord-americanes que s'han desplegat – més de 10.000 unitats- serviran per prestar ajuda als punts de distribució d'aliments, i no per patrullar els carrers com feien inicialment. També s’ha anul·lat l’acció dels helicòpters que tiraven menjar indiscriminadament. El govern haitià ha declarat que ara per té prou menjar i que el principal problema és l'emmagatzematge i la distribució dels aliments. El camí serà encara molt llarg.
Extret de
www.jove.cat
